En aquest temps d’advent, de preparació pel
naixement de Jesús, molts cops els textos de la Missa diuen una cosa així:
“Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé
plogui dels núvols, i que la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la salvació”.
Aquests textos intenten mostrar la sorpresa
del naixement de Déu. Que siguem més conscients del què significa el naixement
de Jesús. Que el Nen Jesús és Déu. O sigui que l’etern es faci temporal, que el
totpoderós entri al temps i es faci palpable, sembla que per aquest fet la
terra tingués que patir un terratrèmol, que tindria que enfosquir-se el cel, i
que haurien de succeir-se molts més fenòmens devastadors…
Juntament amb aquest missatge de, podríem dir,
astorament còsmic, els textos de la missa porten un missatge d’alegria
“definitiva”:
“Viviu sempre contents en el Senyor; ho
repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop”.
Aquests missatges que ens proposa la Missa els
hem de fer nostres. Volen que siguem conscients del què significa el naixement
de Jesús…
Sant Bernat de Claraval, té una famosíssima
homilia de Nadal en el que mostra l’astorament de tota la creació davant
l’anunci del àngel Gabriel a Maria. Perquè de la resposta de Maria depèn la
salvació de tota la creació, de tots els homes. De la seva resposta en depèn la
humanitat sencera, del simple sí de Maria.
Sant Bernat recull el moment de l’anunci i
s’atura, allargant la petita pausa de Maria en donar la seva resposta…
“Vares sentir, Verge, que concebràs i donaràs
la llum a un fill, vares sentir que no serà per mitjà d’un home, sinó per obra
de l’Esperit Sant. Mira que l’àngel espera la reva resposta, perquè ja és temps
que torni al Senyor que el va enviar…
Es posa en les teves mans el preu de la nostra
salvació; de seguida serem alliberat si tu consenteixes… Per la teva breu
resposta serem ara restablerts per ser cridats de nou a la vida…
Dóna ràpid la teva resposta. Respon ràpida a
l’àngel o, millor dit, al Senyor per mig de l’àngel…
Perquè tardes? Què receles? Creu, digues que
sí i rep…
Obre, Verge beneïda, el cor a la fe, els
llavis al consentiment, les teves castes entranyes al Creador. Mira que el
desitjat de totes les nacions està trucant a la teva porta. Si tardes en
obrir-li, passarà de llarg, i després tornaràs amb dolor a buscar al desitjat
de la teva ànima. Aixeca’t, corre, obre. Aixeca’t per la fe, corre per la
devoció, obre per el consentiment.
Heus aquí –diu la Verge- l’esclava del Senyor,
que es faci en mi segons la teva paraula”.
Perquè us llegeixo aquests textos de la litúrgia
i dels pares de l’església? Què us vull dir?
Avui contemplem que “Déu es fa proper”. I és
tant evident que es fa proper, perquè el veiem, el toquem, li fem un pessebre,
l’omplim de petons… És tant evident que es fa proper, que ens podem oblidar que
és Déu. Déu. Totpoderós. Creador de totes les coses. Que manté el ser a tota
cosa que viu. “Déu es fa proper”. I
no perquè sigui tant proper és menys Déu.
I aquest missatge “Déu es proper” es el resum
de l’Evangeli.
Que no ens agafi desprevinguts aquest Nadal…
Anècdota professora que explica el Nadal als seus alumnes de primària, i
després els hi fa dibuixar, passeja valorant el què han entès els alumnes.
S’atura en el dibuix de un que només pinta a la Mare de Déu, al Nen Jesús, el
bou i l’ase.
La professora li pregunta: I sant Josep?
El noi, que es un espavilat, donat-se conte
que l’han enxampat despistat respon ràpidament: ha anat al súper!
Us volia posar dos exemples concrets de qui es aquest Jesús… Perquè no ens
agafi desprevinguts…
Maria i Josep reben tots dos el mateix anunci,
el nen que naixerà s’ha de dir Jesús. A Maria li diu l’àngel Gabriel a
l’anunciació. A Josep li diu un àngel en somnis. Li han de posar de nom, Jesús.
I Jesús significa literariament: Yahveh salva.
Maria i Josep al sentir aquestes paraules
queden esglaiats, perquè tots dos recorden l’episodi de Moises a Horeb, quan
veu una bardissa cremant… S’acosta encuriosit i allí Déu li parla… I el fa
descalçar perquè és a un lloc sagrat, perquè Déu li vol dir el seu nom: Yahveh,
traduït: jo sóc el que sóc.
Ara l’àngel ha completat el nom de Déu,
podríem dir que ha revelat tot el
nom de Déu, Yahveh em salva, m’estima tant que necessita que jo el miri,
l’estimi…
Maria i Josep cada cop que miren a Jesús, son
conscients d’estar a un lloc encara més sagrat que Moisès…
També nosaltres quan ens acostem a Jesús, al
pessebre o si teniu la devoció tant maca de tenir, en algun lloc de casa, un
Nen Jesús més gran…, també esteu a un lloc sagrat!
El segon exemple que us volia posar ve del
text del pròleg de l’Evangeli de sant Joan. Aquest evangelista és el darrer en
escriure l’Evangeli, i li dona a totes les paraules un sentit molt profund, es
a dir, en el seu evangeli no sobre ni una coma, ni una pausa. Per la seva
profunditat a sant Joan l’anomenen el teòleg. Amb aquests versets prologa el
seu evangeli:
“Al principi existia el qui és la Paraula (Déu
Fill). La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu… I la Paraula es va fer
carn i va acampar entre nosaltres”.
El papa Benet XVI diu que amb el verb
“acampar” la referència a la tenda on Moisès parlava amb Déu cara a cara és inequívoca.
Si recordeu durant tot el peregrinar de 40
anys del poble d’Israel pel desert, les taules de la llei és guarden en un
tenda, la tenda de la “presència de Déu” on només hi pot entrar Moisès per
parlar amb Déu cara a cara. Fins i tot Moisès es té que posar un vel que li
cobreix la cara perquè després de parlar amb Déu li brillava tant que
enlluernava…
El que ens diu sant Joan en el seu pròleg,
doncs és que Jesús és la persona on Déu et parla a tu. Ell mateix és la tenda
on hi ha la presència de Déu. Ja no és Moisès sols el que hi pot entrar sinó
tota persona!
Amb aquests dos exemples us volia remarcar
aquest “Déu és proper”, ser una mica més capaços de penetrar en la profunditat del
misteri que tocant a aquest Nen Jesús, toquem a Déu.
I perquè és fa tant proper? Perquè Déu fa
aquesta bogeria?
Ho contesta sant Joan a continuació del
pròleg:
Al principi existia el qui és la Paraula (Déu
Fill). La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu… I la Paraula es va fer
carn i va acampar entre nosaltres… I als
qui van rebre la paraula els va donar la capacitat de ser fills de Déu.
Déu es fa proper per què jo el trobi, perquè
jo l’estimi!
I tornant a la Mare de Déu, a l’homilia de
sant Bernat de Claraval, del seu sí depèn tota la humanitat: “Dóna ràpid la
teva resposta. Respon ràpida a l’àngel o, millor dit, al Senyor per mig de
l’àngel… Perquè tardes? Què receles?”.
Al costat de Jesús sempre hi ha Maria. I ara
la Mare de Déu ens mira a nosaltres i espera la nostra resposta. Ara ets tu i
soc jo, qui ha de contestar, no a l’àngel, sinó directament a Déu en el Nen-Jesús…
Anècdota. El dilluns de la setmana passada vaig anar amb la imatge del Nen-Jesús
al parvulari. Estaven tots els nens de P-3 a P-5 en una sala. Els hi vaig
mostrar a Jesús, els hi vaig dir qui era, al final varem fer un propòsit amb
Jesús: portar-me bé a casa.
Després varen passar a donar-li un petó. Els més
petits primer. El primer nen va aturar-se davant de Jesús, el va mirar, i li va
dir: em portaré bé a casa!, i li va donar un petó. Jo em vaig quedar amb la
boca oberta, no esperava tanta “naturalitat”…
De veritat, amb el Nen Jesús ens trobem amb
Déu que reclama el nostre amor, la nostra resposta. Li hem de contestar. No ens
podem quedar insensibles davant “aquest Jesús”.
Detalls
concrets.
Mireu la resposta a Jesús, personalment, li
diem sobre tot a la Missa, a la Confessió i amb l’oració.
I volia acabar proposant-vos un detall concret
de cara al Nadal: animar-vos a tots a fer una bona confessió per viure un bon
Nadal. Per trobar-se davant l’amor de Déu.
Aquí a l’Airina dilluns o dijous a l’hora lectiva
quan vulgueu. Al Sant Esperit (o Catedral) també confessen altres mossens…
Anècdota Joan Pau II va fer una visita pastoral als voltants de Nadal a una
parròquia romana. A la parròquia varen convocar quasi dos mil nens.
El sant Pare va voler fer una catequesi, els
hi va preguntar pel micròfon: com un prepareu pel Nadal. Els nens ben ensenyats
van contestar tots cridant: amb la oració. El papa somrient els hi va dir: molt
bé, molt bé…, però també amb la confessió… I en veu molt més baixa, com una
confidència va afegir: El Papa també es confessarà per rebre dignament el Nen
Jesús.
