Atrium:
la família escola de virtuts
VSE! MTEM!
1. La família escola de
virtuts: mostrar la importància.
“La familia constituye el lugar natural y el instrumento más eficaz de
humanización y de personalización de la sociedad: colabora de manera original y
profunda en la construcción del mundo, haciendo posible una vida propiamente
humana, en particular custodiando y transmitiendo las virtudes y los «valores»”.
FC 44.
Això que he dit ho accepta tothom: la família és la clau.
A vegades els que treballem a una escola, veient el comportament del
nen o nena, sabem com es la seva mare…, el seu pare…
Si és generosa, si critica, si somriu, si va a la seva, si és
superficial o atenta… Ja esperes que la mare o el pare sigui igual…
La virtut és una qualitat interior, una “capacitació” podríem dir que
facilita obrar actes bons (virtuosos). Les virtuts no s’improvisen, son el
fruit de repetir molts actes bons… Podem créixer en virtuts…
I potser una conclusió pràctica d’aquesta xerrada seria pensar: com
vull que sigui el meu fill? Quines virtuts vull que tingui? I fer una llista. I
després: quins mitjans puc posar per aconseguir-ho?
Per exemple: pares que al seu fill li feien escollir un regal de reis
abans d’obrir-los per als pobres…
2. Com es transmeten les
virtuts
a) El més important ja ha
sortit: l’exemple
Frase d’un autor espiritual: l’Evangeli només resulta convincent quan
es veu encarnat.
Frase d’una autora: un 90% ho transmetem als fills de forma no verbal.
O sigui per l’exemple.
Una altra frase: nadie da lo que no tiene.
Una altra frase: las palabras vuelan el ejemplo arrastra.
No serveix de res dir moltes coses i no fer-les. O portar a uns fills a
una escola de vida cristiana i que a casa no és visqui…
Dir que resin però ells no resen… Dir que no es barallin però els
pares discuteixen (o posen mala cara).
Compte amb les queixes… O amb rajar…
“El testimoni personal
dels pares ha d’estar present en tot moment, amb naturalitat, sense pretendre
donar lliçons constantment”
Hi ha cops que els pares adopten tons de discurs, la mare li clava un
cop de colze al marit i el marit s’aclara la gola i deixa anar un discurset…
Com el show de Truman.
Però hi ha un cas pitjor que son els pares que per fugir d’aquest
tradicionalisme i semblar més progrés, més guais, més lliures, no li donen
importància a les situacions, ni coses… El nen creixerà amb uns valors
anàrquics o sense valors…
b) Confiança
És important fomentar un ambient de confiança a casa perquè el vostre
fill pugui ser realment ell mateix…
Jo fa temps que estic amb nanos i veus que en alguns aspectes els nanos
quan estan fora de casa s’atreveixen a fer coses que a casa no farien… I en
altres aspectes a casa és el lloc on son com realment son.
En tot cas hem d’afavorir un ambient de confiança perquè ell pugui
créixer en virtuts amb llibertat. Sinó no es pot créixer en virtuts…
c) Fomentar el diàleg a casa
Moltes llars no parlen. Tothom arriba cansat que no es parla. Parlar,
escoltar… Apagar la tele…
Anècdota del poeta de Terrassa: “¡apaga la tele y piensa!”.
Realment parlar, saber escoltar, fomenta moltes virtuts…
3. Mostrar la bellesa de la
virtut.
Happy saints: “aquells a qui Déu estima estan sempre contents!” (sant
Alfons de Ligori).
Alegria de portar-se bé.
Fer atractiva la virtut. No a crits….
Realment un vici ens pot salvar un moment (pe una mentida), ens pot
donar una satisfacció momentània… Però a la llarga és paga un preu (ser un
mentider, quedar-se sol, no tenir amics…).
Això passa amb quasi totes les virtuts, tenim una gran dificultat per
fer-les atractives, quan la realitat és que les virtuts son les qualitats que
adornen a les grans persones i les fan sabies i felices.
4. Coherència amb l’escola.
Diàleg amb la tutora.
Exemple Retamar, mare que li treia importància al què deien al cole.
5. Detalls concrets
Fer una llista de les virtuts; llegir vides de sants; Resar junts,
beneir la taula, la missa, amb atenció
