Sessió Pares Airina. La Família i els Sagraments
Primer de tot volia analitzar què
és la família.
Segons la definició que fa la “Familiaris
consortio”, que és un document escrit per l’església l’any 1981, la família
és una “comunitat de vida i amor”.
Encara que breu, té una gran profunditat: “comunitat”, vol dir que hi
ha una comunió, un viure els uns a dins dels altres…
De “vida” i “amor”… No es tracta només d’estar sota un mateix sostre…
Ni tant sols de viure plegats… També té un element interior, un conviure
exterior i interior…
Tot això és interessant perquè també hi ha una tendència actual a
anomenar família a qualsevol grup de persones, independentment de la “comunitat
de vida i amor”. I per analogia, és a dir, per comparació o semblança, es pot
dir, però en realitat, no.
Davant d’això convé afirmar amb força: la família és el que és, i prou.
La resta son aproximacions…
A la guerra hi havia uns productes que substituïen els autèntics, per
exemple el cafè, però no tenien ni gust a cafè, ni els efectes estimulants del
cafè… Això mateix passa amb la família!
Crida l’atenció que totes les enquestes que es fan reflecteixen la gran
valoració que tothom té a la família. És un valor clar, una realitat que cal defensar
i protegir. Però això comença sabent com és, com es crea, cap on va…
En canvi, els polítics, els jutges, algunes institucions, etc., poden
sortir molt malt parats a les enquestes… Però sempre la família surt com un
dels valors que cal protegir, que cal respectar, que s’ha de valorar…
Fins les persones que procedeixen de “famílies trencades” se n’adonen
de la seva importància…
Com un petit exemple se m’acut els jocs que fan els nens… A molts
d’ells anomenen “casa” al lloc segur, a la base d’inici… És el lloc on es
senten segurs, on son ells mateixos. El lloc on no cal protegir-se de res, on
mostren la seva intimitat… Tot això i més és “casa”. Família.
Per això es diu que la família és la cèl·lula bàsica de la societat. El
fonament. Igual que un teixit està format per unitats anomenades cèl·lules, la
societat està formada per unitats anomenades famílies. Si tu cuides les
famílies tens una societat ferma, sana, estable…
Ara que ja sabem, una mica més, què és la família, convé veure quina
relació té amb els sagraments. Però abans, cal una breu explicació de què és un Sagrament…
Els Sagraments són el mitjà a través del qual ens arriben els mèrits de
la Passió de Crist. Són els instruments que Déu mateix va instituir perquè ens arribés
a tots els homes al llarg del temps, la gràcia i efectes de la seva Redempció.
Són realitats materials, sensibles, però que signifiquen més, perquè
porten com amagats a dins seu una realitat sobrenatural, una gràcia interior…
Com si Déu poses els mèrits de la seva Redempció en un sobre, perquè
arribés als homes 2000 anys més tard… Ara obrim el sobre i ens vessa al damunt
la Gràcia i efectes de la seva Passió, mort i Resurrecció.
Hi ha set sagraments. Set sobres. Adaptats a cada una de les situacions
o necessitats dels homes. Tots set els va inventar i establir Jesús. I tots set
son eficaços per sí mateixos, és a dir, sempre porten a dins la Gràcia, “sempre
tenen premi”.
Ara que ja em vist què es la
família i què son els Sagraments podem veure quina relació tenen entre ells…
1. La família neix
del
Sagrament del Matrimoni
Sagrament del Matrimoni
Aquest és el més important! El Sagrament del Matrimoni origen de la
família cristiana.
El Sagrament del Matrimoni converteix l’amor humà entre els esposos en
Caritat i estableix un vincle que només la mort pot trencar… De dues persones
passen a ser una sola.
Així els esposos estimant-se un a l’altre estan estimant a Déu… Així
fins les realitats més menudes de l’existència conjugal és converteixen el lloc
de trobada amb Déu.
Gràcies al Matrimoni els esposos participen en el poder Creador de Déu
portant al món els seus fills, que son també fills de Déu.
2. La família creix
amb el
Sagrament del Baptisme
Sagrament del Baptisme
L’amor entre els esposos és tant gran que els sobrepassa, va més enllà
de ells mateixos i origina els fills, que sempre son rebuts com un dó de Déu.
Els fills nascuts en la família cristiana pel Baptisme esdevenen fills
de Déu i hereus del Cel.
Els pares adquireixen pel matrimoni un deure i un dret molt elevat,
engendrar i educar els seus fills com a fills de Déu…
L’Església creix gràcies als esposos cristians… Per això es diu que la
família és una església domèstica.
3. La família
cristiana es nodreix i creix amb el Sagrament de l’Eucaristia i es purifica amb
el Sagrament de la Confessió
Déu ha volgut que per mig d’aquests dos Sagraments la família rebi la
força necessària per afrontar la vida quotidiana…
L’Eucaristia és el “pa pel camí” que enforteix la família… Moment
d’unió amb Jesucrist.
Per mitjà de la “comunió” eucarística, la família
s’uneix més entre ella mateixa, entre els seus membres (tots els qui mengem un
mateix pa formem un mateix cos).
Amb el Sagrament de la Confessió la família es purifica de les
mancances i errors, i reb la força necessària per continuar endavant…
Conclusió
Igual que els pares tenen el deure i el dret de salvaguardar aquests
valors que donen a la família tot el seu potencial, també ells han de mostrar i
defensar el valor dels Sagraments perquè la família pugui arribar a ser el que
ha de ser.
Aquesta obligació, que és també un dret, rau en el propi interior de la
família que han constituït. No és una obligació exterior, sinó més aviat una
“necessitat interior”, vital, podríem dir…
Per això els pares vetllaran perquè recolzats en la Gràcia del Sagrament del Matrimoni, el seu amor
creixi dia a dia, és faci més fort. I per la Gràcia del Matrimoni lluiti contra
l’egoisme que tendeix a pervertir l’amor. Egoisme molt present a la societat,
que tendeix a que els esposos vegin les obligacions del compromís matrimonial
com cadenes i no com ales que els permeten volar…
Per això també trobaran la Gràcia en la freqüència del Sagrament de l’Eucaristia que els
donarà les forces per caminar amb Jesús i convertir dia a dia l’amor en
Caritat, “convertint en or tot el que toquen”.
Es podran purificar de les mancances amb la freqüència del Sagrament de la Misericòrdia, on rebran
l’abraçada de Déu Pare que els purificarà dels pecats i donarà l’empenta que
necessiten per lluitar contra les pròpies debilitats.
El seu propi Baptisme i el
dels seus fills, elevant-los a la condició de fills de Déu, els mostrarà la
finalitat de la seva vida cristiana: la santedat en la vida ordinària. Una
vocació a la felicitat enmig de les ocupacions materials de cada dia. Una
vocació a parlar amb Déu en les coses menudes quotidianes.
